Tot i que feia fred al camarot i el menjar del restaurant era bastant fluixet, podem dir que en general el ferry ( Florencia de Grimaldi lines), estava prou bé!!
Una vegada a Barcelona, vam desembarcar sense problemes i vam sortir de Barcelona, també sense problemes. Quin canvi, d'un port a l'altre. No sabem lo que tenim fins que no anem fora!! Vam fer la parada de rigor al mèdol de Tarragona i...cap a Ulldecona!!!
dijous, 22 de juliol del 2010
Vuitena etapa: Montecatini T.-Lucca-Pisa-Livorno
Distància: 88Km.
Com teniem tot el dia per davant i pocs km per recorrer abans d'agafar el ferry, vam fer la primera parada a Lucca.
Lucca és un poble emmurallat però, a diferència d'altres muralles, aquestes són transitables fins al punt que les han convertit en un passeig per a vianants i ciclistes.
També recomanem que passegeu pel casc antic i aneu a parar a la piazza del mercato. Antigament allí hi havia l'amfiteatre romà i allí, per fi, vam aconseguir veure-mos una coca-cola en gel!!! Per fi una beguda fresca de veritat,( pareix que a Itàlia lo de veure fresc no ho tenen gaire clar),portavem totes les vacances esperant-ho i per fi, l'ultim dia,ho vam aconseguir!!!!
Desprès de Lucca ens vam dirigir ja cap a l'esperada Pisa. Només entrar ja vam trobar-nos davant mateix de la torre inclinada. La veritat és que és algo curiós de veure. Vam fer tota la volta al monument i com mil milions de persones, vam fer-nos la foto de rigor aguantat la torre.
Vam dinar allí mateix i ja vam marxar cap al port de Livorno. No ens va costar gaire trobar el lloc gràcies a l'ajuda dels camioners perquè si haguessem hagut de confiar dels que treballen per allí,encara estariem voltant! Molt mal indicat tot, molt mal educats els que treballen allí i el port molt abandonat. Bé, una vegada vam fer el canvi de billets vam marxar cap a dins els poble perque encara faltaven moltes hores i al port no hi havia cap tipus de servei.
El poble no ens va fer molt bona impressió així que vam pendre algo, a la zona del port esportiu, i vam anar cap a una espècie de poligon,abans d'entrar al port, per fer un mos abans d'embarcar.
No vam tardar gaire en embarcar així que, a l'hora de sortir, ja estavem dutxats i a punt per veure la sortida.
Com teniem tot el dia per davant i pocs km per recorrer abans d'agafar el ferry, vam fer la primera parada a Lucca.
Lucca és un poble emmurallat però, a diferència d'altres muralles, aquestes són transitables fins al punt que les han convertit en un passeig per a vianants i ciclistes.
També recomanem que passegeu pel casc antic i aneu a parar a la piazza del mercato. Antigament allí hi havia l'amfiteatre romà i allí, per fi, vam aconseguir veure-mos una coca-cola en gel!!! Per fi una beguda fresca de veritat,( pareix que a Itàlia lo de veure fresc no ho tenen gaire clar),portavem totes les vacances esperant-ho i per fi, l'ultim dia,ho vam aconseguir!!!!
Desprès de Lucca ens vam dirigir ja cap a l'esperada Pisa. Només entrar ja vam trobar-nos davant mateix de la torre inclinada. La veritat és que és algo curiós de veure. Vam fer tota la volta al monument i com mil milions de persones, vam fer-nos la foto de rigor aguantat la torre.
Vam dinar allí mateix i ja vam marxar cap al port de Livorno. No ens va costar gaire trobar el lloc gràcies a l'ajuda dels camioners perquè si haguessem hagut de confiar dels que treballen per allí,encara estariem voltant! Molt mal indicat tot, molt mal educats els que treballen allí i el port molt abandonat. Bé, una vegada vam fer el canvi de billets vam marxar cap a dins els poble perque encara faltaven moltes hores i al port no hi havia cap tipus de servei.
El poble no ens va fer molt bona impressió així que vam pendre algo, a la zona del port esportiu, i vam anar cap a una espècie de poligon,abans d'entrar al port, per fer un mos abans d'embarcar.
No vam tardar gaire en embarcar així que, a l'hora de sortir, ja estavem dutxats i a punt per veure la sortida.
Setena etapa: Montecatini T-Florència-Montecatini T.
Distància:104Km.
El matí vam deixar-lo una mica lliure per a que cadascú fes el que vulgués. Nosaltres vam fer una ruta per les carreteres estretes, típiques de la Toscana, per a contemplar les magnífiques vistes que hi ha. Els contrasts de clors, les cases,els conreus...tot el paisatge en general, per a mi, és algo indescriptible. Ni la millor foto pot transmetre les sensacions que vius en veure-ho en directe ( i això que vam agafar un dia tapat!).Val la pena.
L'altra parella van decidir quedar-se a fer turisme pel poble.Van pujar en un funicular que et porta a Montecatini Alto, que és un poblet medieval enmurallat molt guapet.
A la tarde ens vam tornar a reunir per a anar cap a Florència. Allí vam passejar i passejar observant cada racó de Florència perque tota ella és un monument. És com un museu a l'aire lliure,preciós. I al final de la tarde,no podiem acabar millor que escoltant un concert i veient la posta del sol des del ponte Vecchio.
El matí vam deixar-lo una mica lliure per a que cadascú fes el que vulgués. Nosaltres vam fer una ruta per les carreteres estretes, típiques de la Toscana, per a contemplar les magnífiques vistes que hi ha. Els contrasts de clors, les cases,els conreus...tot el paisatge en general, per a mi, és algo indescriptible. Ni la millor foto pot transmetre les sensacions que vius en veure-ho en directe ( i això que vam agafar un dia tapat!).Val la pena.
L'altra parella van decidir quedar-se a fer turisme pel poble.Van pujar en un funicular que et porta a Montecatini Alto, que és un poblet medieval enmurallat molt guapet.
A la tarde ens vam tornar a reunir per a anar cap a Florència. Allí vam passejar i passejar observant cada racó de Florència perque tota ella és un monument. És com un museu a l'aire lliure,preciós. I al final de la tarde,no podiem acabar millor que escoltant un concert i veient la posta del sol des del ponte Vecchio.
Sisena etapa: Roma-Siena-Montecatini Terme
Distància:399 Km
Allà les 8 del matí vam deixar Roma i ens vam dirigir cap a la Toscana.
A les voltes del migdia vam arribar a Siena. Estavem rebentats i morts de calor així que el primer que vam fer va ser dinar al primer bar que vam trobar. Em acabar encara feia massa calor per empendre la visita així que en un parc on hi feia molta ombra vam fer una bona migdiada!!
En aixecar-mos ja vam entrar a fer la visita al poble: Molt bonic,val la pena!! Carrers estrets i empinats,plens de botigues i paradetes, fins arribar a l'animada plaça del Campo on es fa anualment la famosa competició Palio de Siena(carrera de cavalls). Desprès de veure Siena ens vam dirigir ja a Montecatini Terme. Crec que és el poble en més hotels per metre quadrat que he vist mai! Nosaltres ens allotjavem a l'hotel Ariston. Molt bé. El personal molt amable,les instal.lacions molt arregaldes i el llit enorme!! Desprès de la dutxeta de rigor vam sortir a sopar i a fer una volteta pel poble. Ens vam trobar que eren les 12 de la nit i quasi totes les botigues estaven obertes. Vam mirar els horaris que tenien i claro,obrien a les 9 de la nit. Vam suposar que com aquell poble era un poble dormitori o de relax, (té moltes termes),obrien a l'hora que la gent surt al carrer! Bueno passejant passejant ens vam trobar una concentració de vehicles d'època i mira,ens vam distreure un rato.
Allà les 8 del matí vam deixar Roma i ens vam dirigir cap a la Toscana.
A les voltes del migdia vam arribar a Siena. Estavem rebentats i morts de calor així que el primer que vam fer va ser dinar al primer bar que vam trobar. Em acabar encara feia massa calor per empendre la visita així que en un parc on hi feia molta ombra vam fer una bona migdiada!!
En aixecar-mos ja vam entrar a fer la visita al poble: Molt bonic,val la pena!! Carrers estrets i empinats,plens de botigues i paradetes, fins arribar a l'animada plaça del Campo on es fa anualment la famosa competició Palio de Siena(carrera de cavalls). Desprès de veure Siena ens vam dirigir ja a Montecatini Terme. Crec que és el poble en més hotels per metre quadrat que he vist mai! Nosaltres ens allotjavem a l'hotel Ariston. Molt bé. El personal molt amable,les instal.lacions molt arregaldes i el llit enorme!! Desprès de la dutxeta de rigor vam sortir a sopar i a fer una volteta pel poble. Ens vam trobar que eren les 12 de la nit i quasi totes les botigues estaven obertes. Vam mirar els horaris que tenien i claro,obrien a les 9 de la nit. Vam suposar que com aquell poble era un poble dormitori o de relax, (té moltes termes),obrien a l'hora que la gent surt al carrer! Bueno passejant passejant ens vam trobar una concentració de vehicles d'època i mira,ens vam distreure un rato.
Cinquena etapa: Venècia - Roma
Distància: 626km.
Roma,què dir de Roma?? Bueno per a començar,que el trànsit és caòtic.Ja mos havien avisat i a més, és sabut per tothom però, en directe, encara és pitjor. Només arribar ja mos se va tirar una motet damunt. Segons ell,havia vist l'intermitent però no sabia si voliem girar,( pos a vore per a què és l'intermitent!). Bueno arribem a l'hotel Torre Rossa Park,aparquem les motos i entrem al super hall. Mos donen les claus,després que el recepcionista estés tres hores per a teclejar les dades a l'ordinador i ens expliquen com accedir a les habitacions. Havies de travessar un jardí moníssim i al final hi havia 4 edificis que era on estaven les habitacions. Aquests edificis,com les habitacions, no estaven gaire cuidats: una màquina de begudes i snacks que es tragava les monedes i no et donava l'aigua,el terra no estava net,els passadissos claustrofòbics,les habitacions cutres i poc polides...
Com que ja eren les 7 i algo, vam decidir que sopariem al restaurant de l'hotel,que feia bona pinta, i al matí ja empendriem la visita a Roma. Així que ens vam dutxar i cap a les 8 i algo vam baixar a la terrassa on estava el restaurant,( 5 taules,no us penseu!) El noi del restaurant ens va dir que ens esperessim uns 20 minutets així que vam pendre algo a l'altra terrassa del costat i quan va estar la taula,vam seure.Abans de seure vam mirar la carta i vam veure que a les 22 tancaven la cuina però bueno, encara eren les 9,anavem bé de temps!
Vam demanar el beure i al cap d'un momentet els plats. Van tardar una mica a servir-mos els segons però bueno xarrant xarrant... I de cop,sense natros demanar-ho,ens trauen el conte.Natros mos mirem uns als altres com volen dir:qui ha demanat el conte?. Vam cridar al cambrer i li vam dir que no voliem el conte,que voliem postre.Ell ens diu que no perquè a les 22 tancaven la cuina. Ens vam enfadar molt perquè al costat nostre s'havia assegut una taula a les 10 menos 10 i els ho estaven servint tot! Total que vam anar a queixar-nos a recepció, perquè en italià no mos aclariem,i la noia ens diu que els de la taula del costat eren la directora de l'hotel en uns amics. Encara més enfadats,demanem un full de suggeriments. Suposo que la noia es pensava que voliem un de reclamacions i ens va dir que ja parlaria en els del restaurant al matí. Així ho vam deixar perquè ja no vam voler remoure més.
Total que ja veieu: L'hotel un desastre en tracte i en instal.lacions,no el recomano a ningú!
Bueno desprès d'aquest rollo d'introducció passo ja explicar com és Roma.
El primer matí el vam passar al Vaticà. Vam contractar guia,(exel.lent,per cert), i cap a dins.
Hi havia coses molt boniques però era tanta la gent que hi havia,que era impossible disfrutar alguna cosa.Quan portavem una hora ja només pensava en sortir d'allí!
Quan vam sortir del Vaticà vam anar a comparar el Roma Pass, una espècie de targeta que et dona moltes avantatges. Per a mi,no són tantes com diuen. Va molt bé per a no fer cues però per al demés no crec que surti molt a conte,a no ser que vulguis entrar a tots els museus!! En teoria també va molt bé perquè no pagues al bus,però com ja he dit anteriorment, és que no el paga ningú!Jo crec que a natros no mos va anar bé així que si heu d'anar feu plans abans,mireu el que entra i el que no i valoreu si val la pena.
També ens vam comprar el bono de 2 dies per al bus turístic i la veritat,és el que més vam utilitzar. Mapa en mà i a la parada que ens venia bé baixavem, miravem i a tornar-hi: Fontana de Trevi, Boca de la Verità, colisseu....i així tota Roma!
Tota Roma té monuments espectaculars però en conjunt no li vaig trobar gens d'harmonia. Les dos uniques coses que em farien tornar a Roma son la Fontana de Trevi que és espectacular! I la plaça Navona per l'ambient que hi ha.
Pel que fa al menjar, menys el primer dia, la resta dels dies molt bé. La guia del Vaticà ens va recomanar que busquessim tratories, perquè és on mengen els romans i així ho vam fer. En vam trobar una allí a Sant Pedro i les 2 nits vam sopar al mateix lloc.Molt bé,la recomano.
Roma,què dir de Roma?? Bueno per a començar,que el trànsit és caòtic.Ja mos havien avisat i a més, és sabut per tothom però, en directe, encara és pitjor. Només arribar ja mos se va tirar una motet damunt. Segons ell,havia vist l'intermitent però no sabia si voliem girar,( pos a vore per a què és l'intermitent!). Bueno arribem a l'hotel Torre Rossa Park,aparquem les motos i entrem al super hall. Mos donen les claus,després que el recepcionista estés tres hores per a teclejar les dades a l'ordinador i ens expliquen com accedir a les habitacions. Havies de travessar un jardí moníssim i al final hi havia 4 edificis que era on estaven les habitacions. Aquests edificis,com les habitacions, no estaven gaire cuidats: una màquina de begudes i snacks que es tragava les monedes i no et donava l'aigua,el terra no estava net,els passadissos claustrofòbics,les habitacions cutres i poc polides...
Com que ja eren les 7 i algo, vam decidir que sopariem al restaurant de l'hotel,que feia bona pinta, i al matí ja empendriem la visita a Roma. Així que ens vam dutxar i cap a les 8 i algo vam baixar a la terrassa on estava el restaurant,( 5 taules,no us penseu!) El noi del restaurant ens va dir que ens esperessim uns 20 minutets així que vam pendre algo a l'altra terrassa del costat i quan va estar la taula,vam seure.Abans de seure vam mirar la carta i vam veure que a les 22 tancaven la cuina però bueno, encara eren les 9,anavem bé de temps!
Vam demanar el beure i al cap d'un momentet els plats. Van tardar una mica a servir-mos els segons però bueno xarrant xarrant... I de cop,sense natros demanar-ho,ens trauen el conte.Natros mos mirem uns als altres com volen dir:qui ha demanat el conte?. Vam cridar al cambrer i li vam dir que no voliem el conte,que voliem postre.Ell ens diu que no perquè a les 22 tancaven la cuina. Ens vam enfadar molt perquè al costat nostre s'havia assegut una taula a les 10 menos 10 i els ho estaven servint tot! Total que vam anar a queixar-nos a recepció, perquè en italià no mos aclariem,i la noia ens diu que els de la taula del costat eren la directora de l'hotel en uns amics. Encara més enfadats,demanem un full de suggeriments. Suposo que la noia es pensava que voliem un de reclamacions i ens va dir que ja parlaria en els del restaurant al matí. Així ho vam deixar perquè ja no vam voler remoure més.
Total que ja veieu: L'hotel un desastre en tracte i en instal.lacions,no el recomano a ningú!
Bueno desprès d'aquest rollo d'introducció passo ja explicar com és Roma.
El primer matí el vam passar al Vaticà. Vam contractar guia,(exel.lent,per cert), i cap a dins.
Hi havia coses molt boniques però era tanta la gent que hi havia,que era impossible disfrutar alguna cosa.Quan portavem una hora ja només pensava en sortir d'allí!
Quan vam sortir del Vaticà vam anar a comparar el Roma Pass, una espècie de targeta que et dona moltes avantatges. Per a mi,no són tantes com diuen. Va molt bé per a no fer cues però per al demés no crec que surti molt a conte,a no ser que vulguis entrar a tots els museus!! En teoria també va molt bé perquè no pagues al bus,però com ja he dit anteriorment, és que no el paga ningú!Jo crec que a natros no mos va anar bé així que si heu d'anar feu plans abans,mireu el que entra i el que no i valoreu si val la pena.
També ens vam comprar el bono de 2 dies per al bus turístic i la veritat,és el que més vam utilitzar. Mapa en mà i a la parada que ens venia bé baixavem, miravem i a tornar-hi: Fontana de Trevi, Boca de la Verità, colisseu....i així tota Roma!
Tota Roma té monuments espectaculars però en conjunt no li vaig trobar gens d'harmonia. Les dos uniques coses que em farien tornar a Roma son la Fontana de Trevi que és espectacular! I la plaça Navona per l'ambient que hi ha.
Pel que fa al menjar, menys el primer dia, la resta dels dies molt bé. La guia del Vaticà ens va recomanar que busquessim tratories, perquè és on mengen els romans i així ho vam fer. En vam trobar una allí a Sant Pedro i les 2 nits vam sopar al mateix lloc.Molt bé,la recomano.
Quarta etapa: Verona-Mestre (Venècia)
Distància: 120km
Allà les 9h del matí vam deixar l'hotel de Verona i ens vam dirigir cap a Mestre. Sobre les 10 aproximadament vam arribar a l'hotel Guidi. Des de fora pareixia cutret però enganya. Una vegada dins estava tot reformat i ben decorat. Ens van dir que encara no tenien les habitacions però que podiem deixar totes les coses i aparcar les motos. I això vam fer. Una vegada posada la roba adequada per a voltar i rebre tota la informació necessària del recepcionista,vam agafar el bus cap a Venècia.
Venècia,tot i estar una mica abandonat,continua sent encantadora.Carrers i carreronets estrets plens de botigues i botiguetes que condueixen a la gent fins a la monumental plaça Sant Marcos.
Venècia és un contrast de lo vell i lo nou,de lo turístic i lo elitista,no sabria ben bé com definir-ho,tot té cabuda a Venècia!
A mitja tarde,ja rebentats de la calor i la patejada, vam decidir agafar el vaporretto per a que ens deixés on haviem d'agarrar el bus per a tornar.
En arribar a Mestre( ara ja teniem les habitacions),una dutxeta i a tornar-hi! Vam fer una passejadeta per Mestre fins a arribar a una pizzeria que ens havia recomanat el noi de l'hotel.Va ser una bona recomanació. Vaja pizzes bones i vaja local agradable!! Ara no recordo el nom però quan em vingue al cap ho anotaré!
Per cert que en aquesta pizzeria vam acabar d'entendre el tema del "carajillo". Resulta que el Sambuca és l'anís i la grappa l'orujo ( com natros ja pensavem). Allí vam saber que la que mos va liar va ser la cambrera de Milà que es va equivocar al servir-los.La veritat és que vam riure uns dies en lo tema "carajillo"
* A Venècia va ser el primer cop que ens vam adonar que a Itàlia ningú paga els busos públics i per això no van els aires condicionats.
Allà les 9h del matí vam deixar l'hotel de Verona i ens vam dirigir cap a Mestre. Sobre les 10 aproximadament vam arribar a l'hotel Guidi. Des de fora pareixia cutret però enganya. Una vegada dins estava tot reformat i ben decorat. Ens van dir que encara no tenien les habitacions però que podiem deixar totes les coses i aparcar les motos. I això vam fer. Una vegada posada la roba adequada per a voltar i rebre tota la informació necessària del recepcionista,vam agafar el bus cap a Venècia.
Venècia,tot i estar una mica abandonat,continua sent encantadora.Carrers i carreronets estrets plens de botigues i botiguetes que condueixen a la gent fins a la monumental plaça Sant Marcos.
Venècia és un contrast de lo vell i lo nou,de lo turístic i lo elitista,no sabria ben bé com definir-ho,tot té cabuda a Venècia!
A mitja tarde,ja rebentats de la calor i la patejada, vam decidir agafar el vaporretto per a que ens deixés on haviem d'agarrar el bus per a tornar.
En arribar a Mestre( ara ja teniem les habitacions),una dutxeta i a tornar-hi! Vam fer una passejadeta per Mestre fins a arribar a una pizzeria que ens havia recomanat el noi de l'hotel.Va ser una bona recomanació. Vaja pizzes bones i vaja local agradable!! Ara no recordo el nom però quan em vingue al cap ho anotaré!
Per cert que en aquesta pizzeria vam acabar d'entendre el tema del "carajillo". Resulta que el Sambuca és l'anís i la grappa l'orujo ( com natros ja pensavem). Allí vam saber que la que mos va liar va ser la cambrera de Milà que es va equivocar al servir-los.La veritat és que vam riure uns dies en lo tema "carajillo"
* A Venècia va ser el primer cop que ens vam adonar que a Itàlia ningú paga els busos públics i per això no van els aires condicionats.
Tercera etapa: Genova-Milà-Verona
Distància: 315 km.
La sortida de Genova va ser més complicada del que ens esperavem. Ens va costar molt però al final vam encarar-nos de cara a Milà. Vam travessar els carrers adoquinats i carrils de tranvia fins a arribar a la plaça. Vam aparcar les motos damunt la vorera,com mils i mils d'altres que hi havien,i vam fer la visita de rigor a la monumental catedral de Milà, en jaqueta claro,ja que en tirants no hi podiem entrar. En sortir vam dinar a la galeria que accedeix a la plaça. El restaurant es deia Caffe Letterario i la veritat és que vam menjar molt bé i bé de preu, però pareu atenció en la beguda ja que una cervesa valia 12 euros. A partir d'aquell dia ja miravem el preu del beure en totes les cartes.
En aquest restaurant vam saber com es deia "carajillo" en italià. Resulta que es diu cafè correcto
i el nom del que els vols. La noia del restaurant ens va dir que podia ser de sambuca,de grappa...La sambuca no sabiem lo que era i la grappa ens sonava que era com un orujo. Bueno total que demanem un de sambuca i un de grappa i quan els trauen donen el de sambuca dient que era grappa i el de grappa com a sambuca. Claro el de grappa era fortissim i el de sambuca bo però com ens havien dit que era grappa...Vam estar 2 dies, fins a Mestre,demanant de grappa i allò no se podia beure.A més també vam saber que l'haviem de demanat lungo perque si no era un didalet de café.
En acabar de dinar vam seguir voltant una mica per les glamouroses botigues i desprès vam marxar ja cap a Verona.
A Verona ens vam allotjar a l'hotel Casa Magnani a 1 km de Verona. L'hotel és més que recomanable.Tenia 5 o 6 habitacions molt ben decorades i cuidades en una zona molt tranquil.la. El porten una parella jove molt amable.
Verona és un poble encanatdor. És l'escenari de Romeo i Julieta tot i que la casa de Julieta passa bastant desapercebuda.
La sortida de Genova va ser més complicada del que ens esperavem. Ens va costar molt però al final vam encarar-nos de cara a Milà. Vam travessar els carrers adoquinats i carrils de tranvia fins a arribar a la plaça. Vam aparcar les motos damunt la vorera,com mils i mils d'altres que hi havien,i vam fer la visita de rigor a la monumental catedral de Milà, en jaqueta claro,ja que en tirants no hi podiem entrar. En sortir vam dinar a la galeria que accedeix a la plaça. El restaurant es deia Caffe Letterario i la veritat és que vam menjar molt bé i bé de preu, però pareu atenció en la beguda ja que una cervesa valia 12 euros. A partir d'aquell dia ja miravem el preu del beure en totes les cartes.
En aquest restaurant vam saber com es deia "carajillo" en italià. Resulta que es diu cafè correcto
i el nom del que els vols. La noia del restaurant ens va dir que podia ser de sambuca,de grappa...La sambuca no sabiem lo que era i la grappa ens sonava que era com un orujo. Bueno total que demanem un de sambuca i un de grappa i quan els trauen donen el de sambuca dient que era grappa i el de grappa com a sambuca. Claro el de grappa era fortissim i el de sambuca bo però com ens havien dit que era grappa...Vam estar 2 dies, fins a Mestre,demanant de grappa i allò no se podia beure.A més també vam saber que l'haviem de demanat lungo perque si no era un didalet de café.
En acabar de dinar vam seguir voltant una mica per les glamouroses botigues i desprès vam marxar ja cap a Verona.
A Verona ens vam allotjar a l'hotel Casa Magnani a 1 km de Verona. L'hotel és més que recomanable.Tenia 5 o 6 habitacions molt ben decorades i cuidades en una zona molt tranquil.la. El porten una parella jove molt amable.
Verona és un poble encanatdor. És l'escenari de Romeo i Julieta tot i que la casa de Julieta passa bastant desapercebuda.
dilluns, 12 de juliol del 2010
segona etapa: Montpellier-Monaco-Genova
Distància: 545 km
Mònaco era parada obligada abans d'arribar a Gènova.Ens vam quedar al.lucinats! El casino és monumental però des del meu punt de vista, hi ha massa ostentació!! No cal tant tampoc!!
Vam passar molta calor però s'havia de veure. Desprès de dinar vam empendre la marxa cap a Gènova. Aquest trajecte es va fer dur ja que vam trobar un embús d'uns 40 km que ens va retardar el viatge. Però bueno,al final, una hora i pico més tard vam arribar a l'hotel.
Ens allotjàvem a l'hotel Helveltia. Bon hotel. El personal ( una família) molt amables i xarradors a tope, però en un minut mos van posar al corrent de tot. Van tenir també el detall de posar-nos la tele de la saleta per a vore la final de la selecció.
Al final del partit, vam marxar a sopar al port,( rest. I TRE MERLI), on vam veure el gol d'Iniesta. Allí no es van alegrar molt però ens van felicitar i la veritat és que vam menjar de lujo!! estava tot boníssim!
De Gènova, degut al retard, només vam visitar el port així que poc podem explicar de la ciutat.
Mònaco era parada obligada abans d'arribar a Gènova.Ens vam quedar al.lucinats! El casino és monumental però des del meu punt de vista, hi ha massa ostentació!! No cal tant tampoc!!
Vam passar molta calor però s'havia de veure. Desprès de dinar vam empendre la marxa cap a Gènova. Aquest trajecte es va fer dur ja que vam trobar un embús d'uns 40 km que ens va retardar el viatge. Però bueno,al final, una hora i pico més tard vam arribar a l'hotel.
Ens allotjàvem a l'hotel Helveltia. Bon hotel. El personal ( una família) molt amables i xarradors a tope, però en un minut mos van posar al corrent de tot. Van tenir també el detall de posar-nos la tele de la saleta per a vore la final de la selecció.
Al final del partit, vam marxar a sopar al port,( rest. I TRE MERLI), on vam veure el gol d'Iniesta. Allí no es van alegrar molt però ens van felicitar i la veritat és que vam menjar de lujo!! estava tot boníssim!
De Gènova, degut al retard, només vam visitar el port així que poc podem explicar de la ciutat.
primera etapa: Ulldecona-Montpellier
Distància: 533 km.
Ens vam allotjar a l'hotel Polygone Abbeliss. La veritat és que d'hotel té poca cosa,no deixa de ser una pensió de les fluixetes. Es podia dormir però li feia falta una mica més de neteja i renovació. Aquest hotel no és massa recomanable però la ciutat val molt la pena. Carrers i carreronets, places i placetes...encantador!!!
Ens vam allotjar a l'hotel Polygone Abbeliss. La veritat és que d'hotel té poca cosa,no deixa de ser una pensió de les fluixetes. Es podia dormir però li feia falta una mica més de neteja i renovació. Aquest hotel no és massa recomanable però la ciutat val molt la pena. Carrers i carreronets, places i placetes...encantador!!!
divendres, 9 de juliol del 2010
Itàlia
Desprès de mesos i mesos preparant el nostre primer viatge en moto...per fi ja ha arribat el dia!!!
Ultima tarde de preparatius i au! demà al matí carretera i manta!!!
A la tornada us explicarem que tal, Arrivederci!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)