 |
| Viatge als Pirineus |
dimecres, 20 d’agost del 2014
dilluns, 28 de juliol del 2014
Un passeig per la Provença
Divendres 25 de juliol.
Al matí ens
hem llevat amb el dia una mica tapat, tal i com marcava la predicció, però a les 7.15 estavem
a punt per arrencar cap a Aix en Provence. Abans d'arribar a Tarragona ja hem
fet la primera parada tècnica
per equipar-nos per a l'aigua, ja que anavem directe a la negror del cel. La
pluja s'ha fet esperar una mica però
al final ha caigut. Hem fet una horeta bona amb aigua però, com ja estava
previst, no ens ha sorprès.
A mig matí la
temperatura ha augmentat i l'equip anterior ja no era necessari així que, segona parada
tècnica.
A les 16h hem arribat al nostre destí.
Ens hem instal.lat a l'hotel Escale Occitane i, ja de visita per la ciutat.
Hem deixat la moto al centre del Cours Mirabeau, que és l'avinguda que
parteix lo nou i lo vell, ja que està
construïda
sobre l'antigua muralla de la ciutat (
se nota que hem passat per l'oficina de turisme abans, eh? Jje)
Si sou amants de l'art, la Provença
és el lloc
ideal per a vosaltres. Per tota la comarca hi ha tocs de pintors coneguts que
van passar, nèixer,
viure o morir per allí.
Aix, concretament, està
centrada en Paul Cézanne
ja que va nèixer
i morir allí.
El centre històric
és un entramat
de carrers i places plens de cases, edificis antics, botigues,bars,
restaurants, bistrots i ... gent !!! Aquesta, però,
fins que ha caigut la gran cortina d'aigua! Tothom ha desaparegut i s'ha refugiat on ha pogut perque els barets
son minúsculs
i la meitat sense cobrir. Nosaltres estàvem
sopant, divinament, al Petit Bistrot ( Place des Augustins), i l'aigua ha
augmentat l'encant del lloc.
Ulldecona-Aix en Provence 683km
 |
| Aix En Provence |
Dissabte 26 de juliol 2014
Al matí hem
sortit de l'hotel en direcció
l' Abbaye de Senanque. Hem optat per una carretera de muntanya molt
bonica però també molt boirosa. Hem
anat uns quants quilòmetres sense poder veure gran cosa però, hem gaudit
igualment de l'olor a humit i a espígol,
sobretot, al passar per una destileria d'aquesta planta. Al cap d'una estona ha
sortit el sol i hem pogut veure Murs. És
un poble bastant petit, uns 400 habitants aproximadament, però està construit sobre
una muntanya i les cases i carrers son fets de pedra. D'allí ja hem fet cap a
l'Abbaye. Lloc bastant turístic
però molt
agradable ja que no vam trobar massa aglomeració
de gent. L'abadia està
molt ben conservada i envoltada de camps d'espígol que li donen un color lila molt
vistós! ( http://www.senanque.fr/ )
En acabar ens hem dirigit a Gordes.També és un poble penjat a la muntanya i
molt visitat però no
és agobiant
fer la volteta. Els carrers estrets, empinats i adoquinats amaguen
racons,terrasses,cases i botigues encantadores. Allí ens hem refrescat amb un típic sirope i hem
reprès la
marxa cap a Saint Rémy.
Allí
ens hem trobat un poble molt tranquil i acollidor. Ens hem endinsat pels
carrers i hem trobat una fira de vi i artesania que donava molt ambient.
Per acabar el dia,ja només
ens quedava les Baux i Arles així
que tornem a pujar a la moto i ens dirigim cap allà.Al passar per Les Baux feia molta calor i el poble estava a rebentar de cotxes,gent, busos...així que hem decidit tirar cap a Arles. Allí, després d'una agraïda dutxa, hem
sortit a passejar pel poble, conegut a part de per tota la seva història, gràcies a pintors
impressionistes com Van Gogh. Allí
el pintor hi va viure un temps i va pintar molts punts de la ciutat que
encara sobreviuen.
El poble està
dominat per l'amfiteatre ( arenes) i el teatre romà però llevat d'això, no és un poble gaire
animat. No hi havia quasibé
ningú i,
tot i ser un poble agradable no desperta cap encant. Té molts ateliers i tallers d'artistes
però li falta,
segons la nostra opinió,
un aire bohèmi
que no han explotat. (Turisme Arles)
I fins aquí la nostra breu estada per la Provença, demà cap a casa un altre cop.
I fins aquí la nostra breu estada per la Provença, demà cap a casa un altre cop.
Aix-en Provence-Murs- Abbaye de Senanque-Saint Remy-Les Baux Arles : 160Km
Al matí ens
hem llevat i hem decidit que a la baixada ens desviarem per Andorra. Per fer-ho
baixem per autopista fins a Perpinyà,
aproximadament, i allí
agafem carreteres que van creuant la Catalunya Nord fins que arribem a
Andorra entrant pel Pas de la Casa. Aquestes carreteres et permeten veure
altres pobles i fas una ruta més
distreta i fresca ( que en moto, a l'estiu, s'agraeix).
I d'Andorra cap a casa i fi de la passejada!
Arlés-
Andorra-Ulldecona: 696 Km
dimarts, 8 de juliol del 2014
dissabte, 5 de juliol del 2014
diumenge, 7 de juliol del 2013
dilluns, 16 de juliol del 2012
Astúries i Cantàbria 2012
Primera etapa: Ulldecona-Aguilar de Campoo
Distància: 623 km.
Aquest matí hem sortit de casa a les 7.30 pensant que tindriem un viatge llarg i calurós. La nostra sorpresa ha estat que ens hem trobat en tot lo contari: Ens hem hagut de posar la roba d'abric i hem retallat 150 km de la ruta inicial. Així que a les 16 ja estavem a Aguilar de Campoo disposats a passar una tarde de passeig i relax.
Lo primer, i més important, trobar la plaça principal, seure a prendre un cafè i trobar-te que la mestressa del local és una senyora molt amable que t'informa de tot el que pots fer i veure.
El poble guarda alguns raconets bonics com la plaça porticada i el passeig que voreja el riu fins al monasteri de Santa Maria la Real ( s XIII). Per als estudiosos i/o amants de l'art és un bon punt per descobrir el romànic palentí.
Hotel Valentin: Bé
Restaurant de l'hotel: Exel.lent.
Segona etapa: Aguilar de Campoo- Potes- Arenas de Cabrales- Bulnes- Arenas de Cabrales.
Distància: 140Km.
Comencem el dia amb Oh que bonic! I l'acabem de la mateixa manera. Avui ha estat un dia molt agradable: la temperatura fresca i en sol, i la carreteta d'Aguilar a Potes, motera total: curves i més curvetes entre boscos i muntanyes verdes. En conjunt, un paissatge espectacular!!
Potes ens ha agradat molt, és un poble molt bonic i en molt d'ambient: Botiguetes amb encant, barets, carreronets...
D'aquí hem sortit direcció Arenas de Cabrales per a desviar-mos fins a Poncebos per agarrar el funicular fins a Bulnes: un poblet al mig de les muntanyes dels Picos d'Europa ( oh que bonic!).
El poble està dividit en 2 parts: Bulnes de abajo o la Villa i Bulnes de arriba o el castillo.
La part en més cases i serveis és la Villa que està formada per un conjunt de cases de pedra amb molt d'encant a la vora d'un riuet. Allí, en un d'aquells raconets "de incomparable belleza sin igual" hem anat a "picar" alguna cosa: Increïble taco de Cabrales, croquetes de cabrales i per a rematar, una cassoleta de chorizos a la sidra!!!.
En adonar-nos que estàvem a punt d'explotar, hem decidit anar tirant, poc a poc, cap al funicular, no sigue cas que ens quedessem pel camí.
De baixada hem anat a parar a la Cueva del Cares, on hem fet una visita guiada per a conèixer la història i elaboració del formatge cabrales. I, per si no n'haviem tingut prou a dinar, al final s'acava en una petita degustació del producte. Esperavem una visita i explicació més completa i acurada i, el que hem trobat, ha estat una aproximació ràpida del que respresenta el Cabrales. Creiem que podria donar més de sí!
I ja per últim, però no menys important, volteta per Arenas de Cabrales, colacao uns, i mojito els altres, i a descansar.
Ah! per cert, la carretera motera que hem nombrat abans, inclou esquivar vaques i tot el que elles solten pel camí, just al mig de les pitjors curvetes.
Hotel Principado de Eurropa: Bé
Tracte del personal: Exel.lent
Tercera etapa: Arenas de Cabrales-Lagos de Covadonga-Oviedo
Distància:150 km
Sortim d'Arenas direcció Cangas de Onís per una carretera que segueix deixant-nos maravellats. Abans d'arribar a cangas d'Onís ens desviem per empendre la carretera que puja als lagos de Covadonga. La carretera està molt bé però s'ha d'anar en molta paciència i precaució. És una carretera estreta i en molts de revolts. Els cotxes, busos, motos,bicis i peatons pugen i baixen continuament però les que realment s'han fet les ames de la carretera son les vaques. Aquestes circulen per on volen i al pas que volen, paren quan i on els ve bé, així que els vehicles son els que han de parar a esperar que elles es moguin.Tot un espectacle!! Bé la pujada és molt bonica a la vista però quan arribes al primer llac, ja és indescriptible. El primer llac és el més gran però uns metres més amunt n'hi ha un altre més petit i és on hi ha més gent ja que, des d'alli, pots accedir a fer rutes de senderisme o simplement acomodar-te per a passar el dia.Hi ha un tercer llac però només té aigua en l'època de desglaç així que ara no es visita.
Després de passar per Cangas de Onís ens dirigim cap a Oviedo.La part vella d'Oviedo és petita i acollidora. Per a fer unes tapes a la nit, s'ha d'anar a la calle Gascona ( el bulevar de la sidra). Des de la punta de dalt del carrer és molt curiós veure tot el carrer ple de cambrers amb el braç aixecat escarxant la sidra. Natros vam sopar a la terrassa de la sidreria-marisqueri Asturias. Vam menjar molt bé i els cambrers eren molt amables.
Hotel astures: Notable
Quarta etapa: Oviedo-Tapia de Casarigo-Castropol-Vegadeo-San Tirso de Abres-Taramundi-Navia.
Distància: 294 km.
D'Oviedo ens dirigim a explorar la cpmarca d'Oscos. És la comarca de limita en Galicia. El primer poble que trobem és Tapia de casariego. Allí intentem arribar fins al far però no és pot accedir, així que ens limitem a contemplar les vistes des de daltt de tot del poble. En sortir de Tapia ens dirigiem tranquil.lament fins a Castropol però vam haver de fer una parada obligada perque uns homes de verd, allí amagats, ens ho van demanar amablement,ja,ja! D'allí ja cap a Castropol. Castropol és un poble petit separat de Galicia per la ria d'Eo pero unit pel pont de Santos. És un poble mariner però també molt senyorial. Seguint cap avall vorejanr la ria arribem a Vegadeo i d'allí ja ens dirigim cap a Taramundi però passant per Sant Tirso.És una carretera de muntanya i boscos. Molt bonica per anar xini-xano ja que no hi circula quasi ningú. En arribar a Taramundi, fem una parada per a repostar el cos, i per a comprar les famoses navalles. Encara queda algun artesà que ensenya l'elaboració i la manipulació del ferro però si el que voleu és veure tota la història podeu visitar el museo de la cuchilleria. Desprès de tot això ja vam marxar cap a Navia però ara ja per la carretera conevncional. El bonic de Navia és el passeig que voreja el riu fins a la platja.De totes maneres no el tenen massa ben arreglat,ja que el cantó que no dona al riu és ple de descampats abandonats i en ferralla.
Hotel Palacio Arias: Bé
Cinquena etapa: Navia- Cudillero-Gijón-Lastres -Playa de Vega-Ribadesella.
Distància: 200 km.
Avui ha estat un dia de boira i fresca però tot el que hem vist, paissatge,pobles, platges... ens ha agradat moltissim. El primer poble que hem visitat ha estat Cudillero. És un poble petit però encantador. Tot i tenir una gran afluència turística, encara guarda un aire i algunes tradicions de poble pesquer.
D'allí, i desprès de sol.lucionar un petit problema en la roda, ens hem dirigit cap a Gijón. La platja de Gijón ens ha recordat una mica a la Concha de San Sebastian. El casc antic està molt ben cuidat i pels carrers hem trobat molt d'ambient. D'allí hem sortit cap a Lastres, un poble penjat del caient d'una muntanya fins al mar. PRE-CIÓS!!!! Des d'alli hem agarrat la carretera de la costa fins a Ribadesella però, a mig camí, hem vist un tallat de roca que semblava amagar algo bonic, així que hem anat a veure-ho. Ens hem trobat en les roques d'Entrepeñes i la Playa de Vega que encara conserva el seu estat natural enmig d'un entorn molt rural. En pocs minuts ens hem plantat ja a l'últim poble de l'etapa d'avui: Ribadesella. Hem fet una caminadeta per tot el passeig que va pel costat del riu i ens hem endinsat pels carrers transitats del poble per a seure en una terrassa molt concorreguda.Després ens hem dirigit cap al nostre hotelet con encanto a fer un caferet a la terrassa!
Hotel Jardin de Eugenia: Exel.lent
Tracte del personal. Exel.lent
Sisena etapa: Ribadesella- Playa de Guadanía- Bufos de Brío- Llanes -San Vicente de la Barquera-Comillas-Santillana del Mar- Santander
Distància.160Km
Abans de sortir de l'hotel, la Mari Fé, encarrregada de l'hotel, ens va fer una ruta recomanant-nos alguns llocs poc turístics però molt interessants.El primer lloc on vam anar a parar va ser la playa de Guadanía i els bufadors de Brío, que es caracteritza perque els acantalitas entren cap a dintre en forma d'embut i acaben en una bonica platja d'arena. A la part de dalt d'aquests acantilats hi ha uns forats verticals a les roques, i els dies de mala mar, surt l'aigua a pressió cap amunt.D'allí ens vam dirigir, per recomanació de mari Fé, cap a Llanes passant per la platja de Sant Antolin. Llanes té un passeig que rodeja tota la platja. A Llanes hi ha uns recorreguts de cine per a que coneguis el poble i es valori una mica els escenaris naturals on s'han grabat algunes pel.licules, sèries i programes de televisió.
De Llanes ja vam marxar fins al ja conegut San Vicente de la Barquera. Desprès de fer la volteta pels seus carrers empinats ens vam dirigir cap a Comillas on vam fer el tour modernista amb el tren turístic i vam fer la volta pels seus carrers empedrats i ambientats. I ja des d'allí, cap al poble de les tres mentides: Santillna del Mar que ni és santa, ni llana, ni tiene mar.Vam dinar al jardin del Indiano que és un restaurant petit i decorat en molt bon gust amb un jardí molt ben arreglat. El menjar és bastant corrent però està molt ben presentat i el lloc és espectacular.
Quan ja estavem ben relaxadets vam empendre la ruta fins a Santander.L'entrada va ser una mica estressant però poc a poc vam anar recuperant la clama. Vam fer la volta per la península de Magdalena i d'allí, ja sense la moto, ens vam endinssar al centre de la ciutat. Allí ens vam unir una estona a la manifestació multitudinària en contra de la gestió política actual del país. En arribar al passeig vam anar en busca de la taberna el Machi ( C/ Calderon de la Barca), que ja havíem vist en una revista anteriorment. Va ser una elecció molt encertada: tot el de la carta era bo! Al final ens vam decidir per una "marmita de Bonito del norte con patatas rotas a mano".De postre vam fer un pastís de formatge boníssim i una tatin igual de bona! Les xiques del local molt simpàtiques així que si mai aneu a Santander, ja sabeu: Taberna el Machi.
Hotel Celuisma Alisas: Suficient.
Setena etapa: Santander-Isla-Noja-Santoña-Laredo-Castro Urdiales
Distància: 100 Km
Avui hem recorregut la costa cantàbrica en una mica de fresca i núvol. El primer poblet que hem vist ha estat Isla. Està dividit en 2. A la part de dalt hi ha el poble, molt petit, arreglat i tot de pedra. Més avall trobem Isla-playa que es la part turística i més habitada. Desprès d'Isla, a 2 minuts, trobem Noja. És un poble totalment turístic i les seves platges son molt rocoses, quan es retira la marea es veu tota la platja plena.D'allí ja ens hem dirigit cap a Santoña on hem comprat i provat, les seves famoses anxoves i d'allí, cap a Laredo. Més carrers estrets i empedrats i una platja espectacular.Laredo i Santoña estan molt juntes en linia recta pero, com les separa una llengua d'aigua, s'ha de fer una volta més llarga per accedir d'un lloc a l'altre. Finalment hem arribat a Castro-Urdiales. Aquest poble ens ha sorprès gratament.Té una mica de tot i molt d'ambient. Els carrers que envolten el port estan plens de tasques. El passeig que creua d'una punta fins a l'altra, et dona una bona panoràmica de tot el mar i tots els monuments que formen el conjunt històric de la ciutat. A la part alta hi trobem l'esglesia de Santa Maria, el castell medieval transformat en far i un pont medieval. El mar entra fins a baix d'aquest pont i queda com un llac així que, els jovens del poble, aprofiten per a practicar un esport molt perillós: tirar-se de dalt del pont o de les roques, fins a baix.
En acabar tot el recorregut, és molt agradable seure al passeig i veure les barques dels pescadors que entren i surten.
Casa Los Olivos: Notable
Setena etapa: Castro-Urdiales - Zaragoza
Distància: 340 Km.
Això ja s'acaba. Ja estem a Zaragoza! Hem visitat la famosa basilica del Pilar i hem " callejeado" per tot el casc antic. Hem gurdat la zona del "Tubo" per aquesta nit que és quan està més ambientada, així que demà ja us ho contarem.
Hotel Ibis Style Ramiro I.: Notable
Ultima etapa: Zaragoza - Ulldecona
Distància: 250 Km
" Se acabó lo que se daba".
Com us deia ahir, a la nit vam sortir pel Tubo. El Tubo és una zona de carreronets estrets amb tasques i bars a banda i banda. Surts d'un bar per entrar a un altre i ..." ¡a tapear"!.No cal que t'ho pensis gaire, la gent et porta d'un lloc a l'altre, està ple per tot arreu. La nit va ser més llargueta que les altres així que avui, en una mica de son, ens toca empendre el viatge de baixada, (menos mal que és una etapa curta!!).
Bé doncs, desprès d'uns 2000 km aproximadament, i unes 10 comunitats autònomes, s'acaben les vacnces del 2012.
Fins a la pròxima!
Distància: 623 km.
Aquest matí hem sortit de casa a les 7.30 pensant que tindriem un viatge llarg i calurós. La nostra sorpresa ha estat que ens hem trobat en tot lo contari: Ens hem hagut de posar la roba d'abric i hem retallat 150 km de la ruta inicial. Així que a les 16 ja estavem a Aguilar de Campoo disposats a passar una tarde de passeig i relax.
Lo primer, i més important, trobar la plaça principal, seure a prendre un cafè i trobar-te que la mestressa del local és una senyora molt amable que t'informa de tot el que pots fer i veure.
El poble guarda alguns raconets bonics com la plaça porticada i el passeig que voreja el riu fins al monasteri de Santa Maria la Real ( s XIII). Per als estudiosos i/o amants de l'art és un bon punt per descobrir el romànic palentí.
Hotel Valentin: Bé
Restaurant de l'hotel: Exel.lent.
Segona etapa: Aguilar de Campoo- Potes- Arenas de Cabrales- Bulnes- Arenas de Cabrales.
Distància: 140Km.
Comencem el dia amb Oh que bonic! I l'acabem de la mateixa manera. Avui ha estat un dia molt agradable: la temperatura fresca i en sol, i la carreteta d'Aguilar a Potes, motera total: curves i més curvetes entre boscos i muntanyes verdes. En conjunt, un paissatge espectacular!!
Potes ens ha agradat molt, és un poble molt bonic i en molt d'ambient: Botiguetes amb encant, barets, carreronets...
D'aquí hem sortit direcció Arenas de Cabrales per a desviar-mos fins a Poncebos per agarrar el funicular fins a Bulnes: un poblet al mig de les muntanyes dels Picos d'Europa ( oh que bonic!).
El poble està dividit en 2 parts: Bulnes de abajo o la Villa i Bulnes de arriba o el castillo.
La part en més cases i serveis és la Villa que està formada per un conjunt de cases de pedra amb molt d'encant a la vora d'un riuet. Allí, en un d'aquells raconets "de incomparable belleza sin igual" hem anat a "picar" alguna cosa: Increïble taco de Cabrales, croquetes de cabrales i per a rematar, una cassoleta de chorizos a la sidra!!!.
En adonar-nos que estàvem a punt d'explotar, hem decidit anar tirant, poc a poc, cap al funicular, no sigue cas que ens quedessem pel camí.
De baixada hem anat a parar a la Cueva del Cares, on hem fet una visita guiada per a conèixer la història i elaboració del formatge cabrales. I, per si no n'haviem tingut prou a dinar, al final s'acava en una petita degustació del producte. Esperavem una visita i explicació més completa i acurada i, el que hem trobat, ha estat una aproximació ràpida del que respresenta el Cabrales. Creiem que podria donar més de sí!
I ja per últim, però no menys important, volteta per Arenas de Cabrales, colacao uns, i mojito els altres, i a descansar.
Ah! per cert, la carretera motera que hem nombrat abans, inclou esquivar vaques i tot el que elles solten pel camí, just al mig de les pitjors curvetes.
Hotel Principado de Eurropa: Bé
Tracte del personal: Exel.lent
Tercera etapa: Arenas de Cabrales-Lagos de Covadonga-Oviedo
Distància:150 km
Sortim d'Arenas direcció Cangas de Onís per una carretera que segueix deixant-nos maravellats. Abans d'arribar a cangas d'Onís ens desviem per empendre la carretera que puja als lagos de Covadonga. La carretera està molt bé però s'ha d'anar en molta paciència i precaució. És una carretera estreta i en molts de revolts. Els cotxes, busos, motos,bicis i peatons pugen i baixen continuament però les que realment s'han fet les ames de la carretera son les vaques. Aquestes circulen per on volen i al pas que volen, paren quan i on els ve bé, així que els vehicles son els que han de parar a esperar que elles es moguin.Tot un espectacle!! Bé la pujada és molt bonica a la vista però quan arribes al primer llac, ja és indescriptible. El primer llac és el més gran però uns metres més amunt n'hi ha un altre més petit i és on hi ha més gent ja que, des d'alli, pots accedir a fer rutes de senderisme o simplement acomodar-te per a passar el dia.Hi ha un tercer llac però només té aigua en l'època de desglaç així que ara no es visita.
Després de passar per Cangas de Onís ens dirigim cap a Oviedo.La part vella d'Oviedo és petita i acollidora. Per a fer unes tapes a la nit, s'ha d'anar a la calle Gascona ( el bulevar de la sidra). Des de la punta de dalt del carrer és molt curiós veure tot el carrer ple de cambrers amb el braç aixecat escarxant la sidra. Natros vam sopar a la terrassa de la sidreria-marisqueri Asturias. Vam menjar molt bé i els cambrers eren molt amables.
Hotel astures: Notable
Quarta etapa: Oviedo-Tapia de Casarigo-Castropol-Vegadeo-San Tirso de Abres-Taramundi-Navia.
Distància: 294 km.
D'Oviedo ens dirigim a explorar la cpmarca d'Oscos. És la comarca de limita en Galicia. El primer poble que trobem és Tapia de casariego. Allí intentem arribar fins al far però no és pot accedir, així que ens limitem a contemplar les vistes des de daltt de tot del poble. En sortir de Tapia ens dirigiem tranquil.lament fins a Castropol però vam haver de fer una parada obligada perque uns homes de verd, allí amagats, ens ho van demanar amablement,ja,ja! D'allí ja cap a Castropol. Castropol és un poble petit separat de Galicia per la ria d'Eo pero unit pel pont de Santos. És un poble mariner però també molt senyorial. Seguint cap avall vorejanr la ria arribem a Vegadeo i d'allí ja ens dirigim cap a Taramundi però passant per Sant Tirso.És una carretera de muntanya i boscos. Molt bonica per anar xini-xano ja que no hi circula quasi ningú. En arribar a Taramundi, fem una parada per a repostar el cos, i per a comprar les famoses navalles. Encara queda algun artesà que ensenya l'elaboració i la manipulació del ferro però si el que voleu és veure tota la història podeu visitar el museo de la cuchilleria. Desprès de tot això ja vam marxar cap a Navia però ara ja per la carretera conevncional. El bonic de Navia és el passeig que voreja el riu fins a la platja.De totes maneres no el tenen massa ben arreglat,ja que el cantó que no dona al riu és ple de descampats abandonats i en ferralla.
Hotel Palacio Arias: Bé
Cinquena etapa: Navia- Cudillero-Gijón-Lastres -Playa de Vega-Ribadesella.
Distància: 200 km.
Avui ha estat un dia de boira i fresca però tot el que hem vist, paissatge,pobles, platges... ens ha agradat moltissim. El primer poble que hem visitat ha estat Cudillero. És un poble petit però encantador. Tot i tenir una gran afluència turística, encara guarda un aire i algunes tradicions de poble pesquer.
D'allí, i desprès de sol.lucionar un petit problema en la roda, ens hem dirigit cap a Gijón. La platja de Gijón ens ha recordat una mica a la Concha de San Sebastian. El casc antic està molt ben cuidat i pels carrers hem trobat molt d'ambient. D'allí hem sortit cap a Lastres, un poble penjat del caient d'una muntanya fins al mar. PRE-CIÓS!!!! Des d'alli hem agarrat la carretera de la costa fins a Ribadesella però, a mig camí, hem vist un tallat de roca que semblava amagar algo bonic, així que hem anat a veure-ho. Ens hem trobat en les roques d'Entrepeñes i la Playa de Vega que encara conserva el seu estat natural enmig d'un entorn molt rural. En pocs minuts ens hem plantat ja a l'últim poble de l'etapa d'avui: Ribadesella. Hem fet una caminadeta per tot el passeig que va pel costat del riu i ens hem endinsat pels carrers transitats del poble per a seure en una terrassa molt concorreguda.Després ens hem dirigit cap al nostre hotelet con encanto a fer un caferet a la terrassa!
Hotel Jardin de Eugenia: Exel.lent
Tracte del personal. Exel.lent
Sisena etapa: Ribadesella- Playa de Guadanía- Bufos de Brío- Llanes -San Vicente de la Barquera-Comillas-Santillana del Mar- Santander
Distància.160Km
Abans de sortir de l'hotel, la Mari Fé, encarrregada de l'hotel, ens va fer una ruta recomanant-nos alguns llocs poc turístics però molt interessants.El primer lloc on vam anar a parar va ser la playa de Guadanía i els bufadors de Brío, que es caracteritza perque els acantalitas entren cap a dintre en forma d'embut i acaben en una bonica platja d'arena. A la part de dalt d'aquests acantilats hi ha uns forats verticals a les roques, i els dies de mala mar, surt l'aigua a pressió cap amunt.D'allí ens vam dirigir, per recomanació de mari Fé, cap a Llanes passant per la platja de Sant Antolin. Llanes té un passeig que rodeja tota la platja. A Llanes hi ha uns recorreguts de cine per a que coneguis el poble i es valori una mica els escenaris naturals on s'han grabat algunes pel.licules, sèries i programes de televisió.
De Llanes ja vam marxar fins al ja conegut San Vicente de la Barquera. Desprès de fer la volteta pels seus carrers empinats ens vam dirigir cap a Comillas on vam fer el tour modernista amb el tren turístic i vam fer la volta pels seus carrers empedrats i ambientats. I ja des d'allí, cap al poble de les tres mentides: Santillna del Mar que ni és santa, ni llana, ni tiene mar.Vam dinar al jardin del Indiano que és un restaurant petit i decorat en molt bon gust amb un jardí molt ben arreglat. El menjar és bastant corrent però està molt ben presentat i el lloc és espectacular.
Quan ja estavem ben relaxadets vam empendre la ruta fins a Santander.L'entrada va ser una mica estressant però poc a poc vam anar recuperant la clama. Vam fer la volta per la península de Magdalena i d'allí, ja sense la moto, ens vam endinssar al centre de la ciutat. Allí ens vam unir una estona a la manifestació multitudinària en contra de la gestió política actual del país. En arribar al passeig vam anar en busca de la taberna el Machi ( C/ Calderon de la Barca), que ja havíem vist en una revista anteriorment. Va ser una elecció molt encertada: tot el de la carta era bo! Al final ens vam decidir per una "marmita de Bonito del norte con patatas rotas a mano".De postre vam fer un pastís de formatge boníssim i una tatin igual de bona! Les xiques del local molt simpàtiques així que si mai aneu a Santander, ja sabeu: Taberna el Machi.
Hotel Celuisma Alisas: Suficient.
Setena etapa: Santander-Isla-Noja-Santoña-Laredo-Castro Urdiales
Distància: 100 Km
Avui hem recorregut la costa cantàbrica en una mica de fresca i núvol. El primer poblet que hem vist ha estat Isla. Està dividit en 2. A la part de dalt hi ha el poble, molt petit, arreglat i tot de pedra. Més avall trobem Isla-playa que es la part turística i més habitada. Desprès d'Isla, a 2 minuts, trobem Noja. És un poble totalment turístic i les seves platges son molt rocoses, quan es retira la marea es veu tota la platja plena.D'allí ja ens hem dirigit cap a Santoña on hem comprat i provat, les seves famoses anxoves i d'allí, cap a Laredo. Més carrers estrets i empedrats i una platja espectacular.Laredo i Santoña estan molt juntes en linia recta pero, com les separa una llengua d'aigua, s'ha de fer una volta més llarga per accedir d'un lloc a l'altre. Finalment hem arribat a Castro-Urdiales. Aquest poble ens ha sorprès gratament.Té una mica de tot i molt d'ambient. Els carrers que envolten el port estan plens de tasques. El passeig que creua d'una punta fins a l'altra, et dona una bona panoràmica de tot el mar i tots els monuments que formen el conjunt històric de la ciutat. A la part alta hi trobem l'esglesia de Santa Maria, el castell medieval transformat en far i un pont medieval. El mar entra fins a baix d'aquest pont i queda com un llac així que, els jovens del poble, aprofiten per a practicar un esport molt perillós: tirar-se de dalt del pont o de les roques, fins a baix.
En acabar tot el recorregut, és molt agradable seure al passeig i veure les barques dels pescadors que entren i surten.
Casa Los Olivos: Notable
Setena etapa: Castro-Urdiales - Zaragoza
Distància: 340 Km.
Això ja s'acaba. Ja estem a Zaragoza! Hem visitat la famosa basilica del Pilar i hem " callejeado" per tot el casc antic. Hem gurdat la zona del "Tubo" per aquesta nit que és quan està més ambientada, així que demà ja us ho contarem.
Hotel Ibis Style Ramiro I.: Notable
Ultima etapa: Zaragoza - Ulldecona
Distància: 250 Km
" Se acabó lo que se daba".
Com us deia ahir, a la nit vam sortir pel Tubo. El Tubo és una zona de carreronets estrets amb tasques i bars a banda i banda. Surts d'un bar per entrar a un altre i ..." ¡a tapear"!.No cal que t'ho pensis gaire, la gent et porta d'un lloc a l'altre, està ple per tot arreu. La nit va ser més llargueta que les altres així que avui, en una mica de son, ens toca empendre el viatge de baixada, (menos mal que és una etapa curta!!).
Bé doncs, desprès d'uns 2000 km aproximadament, i unes 10 comunitats autònomes, s'acaben les vacnces del 2012.
Fins a la pròxima!
diumenge, 18 de març del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)